SOLITUD

Va pujar ahir al vespre amb la intenció de fer nit aquí dalt. Feia temps que volia fer aquesta fotografia i ahir a la tarda va decidir que no ho volia demorar més. Per què? va dir-se. Quin sentit té esperar trobar un dia idoni? Què m'impedeix fer-ho demà mateix? 

I li va dir a l'Alícia, que no dormiria a casa, que tenia ganes de fer aquella fotografia que feia tant temps que li rondava pel cap i que havia pensat que seria un bon dia per fer la instantània. Ella va fer cara de circumstàncies, tal com ell ja esperava. Li va dir que no calia que l'acompanyés. De fet, preferia anar-hi sol, però això es va estalviar de dir-ho, perquè a vegades l'Alícia tenia la pell molt fina i l'última cosa que desitjava era que hi hagués un malentès, que ella s'ofengués i que hagués de dedicar gaire estona a donar explicacions o a justificar-se d'una cosa que no sabia gaire ni com explicar.

Però és que això de la fotografia és una dèria seva, d'ell i prou. D'ell, amb ell mateix i la càmara, com una relació estreta i ben particular. Però és clar, com vol que l'entengui l'Alicia aquest lligam tan especial que sent amb la màquina de fotografiar? Ella, que és tan poc espiritual per aquestes coses. 

A ella no li va fer gaire gràcia que preferís anar-se'n tot sol en comptes de compartir el vespre del divendres, com fan habitualment. Ell ja ho va veure, que no li agradava massa la idea, però no hi pensava pas renunciar i tampoc tenia ganes d'anar-li gaire al darrere  i menys encara de convidar-la-hi perquè sabia que ella s'avorriria com una ostra i ell es posaria nerviós intentant complaure-la. Tenia ganes era de concentrar-se en la llum, en els colors i en les mil possibilitats de la càmara que, tot i que se'n moria de ganes, utilitzava més aviat poc i en tot aquell procés, l'Alícia hi pinta ben poc.

Ha dormit sol, a la furgoneta, just al lloc des d'on vol fer la fotografia. Ha gaudit del silenci de la muntanya, dels sons de la nit, de les ganes que les primeres llums del dia li permetessin fer realitat la fotografia que fa temps que té dins el cap. Ha escalfat aigua amb el fogonet per preparar-se un cafè ben carregat i ha obert la bossa de la càmara de fotografia. 

....

Dispara una vegada i una altra. I se sent satisfet i molt més a prop d'ell mateix del que ho ha estat en molt de temps. I pensa que tal vegada, per trobar-se ha de venir de tant en tant, tot sol, aquí dalt a buscar-se.