Des de la distància, observem com la ciutat bull de vida tot i la foscor. el bullici dels vehicles que dibuixen flaixos de llum sobre els carrers que s'estenen sota els nostres peus. I badem. I deixem transcórrer els minuts en silenci, assaborint sense pressa el moment.
Han passat cinquanta-dues setmanes. I tu, Santi, has escollit cinquanta-dues fotografies amb tota la delicadesa del món. I jo he donat vida als teus instants imaginant i creant històries a partir de les imatges.
I s'ha acabat. I ens debatem entre el dol que suposa finalitzar un projecte que engresca i emociona, i les ganes de pensar-ne i encetar-ne algun de diferent.
Santi, gràcies per les teves imatges. Gràcies per donar-me l'oportunitat de crear i posar veu al que un dia tu vas decidir immortalitzar a través del teu objectiu. Gràcies per aquest any que hem compartit entre imatges i mots.
I en nom dels dos: gràcies als que ens heu llegit. Els que heu esperat la publicació setmana rere setmana, i els que hi heu anat a raure només de tant en tant. Gràcies per formar part d'aquest petit projecte tan íntim però tan vostre a la vegada.
S'acaba l'any. Però en comença un altre i l'emoció dels projectes que venen fa que aixequem la copa i brindem amb ganes pel que vindrà.
Adéu 2018. Benvingut 2019.
