L'avi està construint uns gegants des de fa mesos. Els té al seu estudi i s'hi passa hores i hores, analitzant i repassant fins el més petit detall. Jo estic impacient perquè vull que arribi el dia que els doni per acabats. Vull poder-m'hi posar a dintre, ballar i giravoltar com si fos a la plaça major. Primer estrenaré la gegantessa perquè vull veure com voleia la seva faldilla, quan em posi a donar voltes i voltes sense parar.
De provar el gegant també en tinc ganes i més d'un cop i més de dos li he insistit a l'avi que me'l deixi estrenar. Si ja està acabat, no entenc perquè carai em fa esperar. Però no hi ha manera. Em diu que fins que els dos no estiguin perfectament acabats, no sortiran del seu estudi. Que així es fan companyia.
I és que l'avi, se'ls estima, als gegantons que està construint... li vaig demanar que em fes uns gegants quan estava a punt de fer set anys. S'acostava el meu aniversari i em va preguntar què em faria il·lusió. Jo vaig dir-li que voldria uns gegants com els del poble, que cada any són els més esperats de la festa major.
I des d'aquell dia que passa hores i hores tancat al seu lloc preferit, a l'estudi que té muntat al costat del garatge. Quan surto d'escola m'hi apropo, li faig un petó i mentre bereno m'explica les novetats dels meus gegants. Jo li demano, dia si i dia també, quan els acabarà però diu que això no ho sap, que amb aquestes coses, no es pot anar amb presses. Que tingui paciència i el resultat segur que m'agradarà.
L'escolto embadalit, perquè l'avi és el meu heroi. Des de sempre. Tot el que m'explica ho trobo apassionant. I ell, amb la seva veu tranquil·la, diu que el gegant està inspirant en el seu pare. Que portava un bigoti com aquest que li ha fet. I que quan se'l pentinava ja podies córrer perquè volia dir que s'havia enfadat i que algun càstig cauria segur. Quan passava això, l'avi diu que anava a amagar-se sota les faldilles de la seva mare. Ella sempre intentava solucionar els problemes sense haver-los de castigar. Alguns cops també s'enfadava, que entre el meu avi i els seus germans, en sabien un munt de fer trapelleries. Però la meva besàvia, segons diu l'avi, tenia la veu dolça i amorosa i sentir-la parlar era la cançó més bonica del món. Quan veig l'avi com treballa cada un dels detalls del rostre de la gegantessa, me'l miro embadalit. L'observa d'una banda i d'una altra. La retoca i la torna a retocar. Vol que quedi preciosa, igual que la seva mare, que li ha servit d'inspiració.
L'avi em va dir que aquesta feina que jo vaig proposar-li està siguent tot un homenatge. Perquè ell, construint aquests gegants que representen als seus pares, els està retornant una mica del temps que ells li van dedicar. I mentre em deia això els ulls se li negaven de llàgrimes. I jo recordava la conversa que havia tingut amb el pare el dia abans. Potser quan els gegants estiguin acabats jo ja seré gran, i no tindré ganes de jugar-hi. Però sempre, per més temps que passi, aquests seran els gegants més especials que hauré vist mai.
