No m'agrada la cuina i sóc més abans desordenada. El meu armari a vegades és pitjor que un trencaclosques, deixo els plats a la pica perquè em fa mandra posar-los dins el rentaplats i no plego la roba que surt de la secadora fins que ha creat una muntanya prou grossa com per poder-me soterrar. Hi ha dies que em fa mandra rentar-me la cara i gaudeixo anant en pijama per casa, si no he de sortir al carrer per res. Deixo el llit sense fer la major part dels dies i a la nevera a vegades acumulo iogurts caducats. Sóc tossuda de mena i a vegades em costa un pèl massa admetre els errors que he comès. No em pintaré com la dona perfecta perquè quedo bastant lluny d'arribar a la perfecció. Sempre se m'ha fer gros això de dissimular i segur que aviat ho descobriries.
Pero et puc assegurar que sóc sincera quan et dic que m'agrada estar amb tu. I que et prometo bones converses sobre els temes més banals i insignificants O sobre filosofia i misticitat si es dóna el cas, la qüestió és donar voltes i més voltes sobre qualsevol conversa que sorgeixi. Et regalaré també un somriure sincer cada matí, quan obri els ulls amb recança i encara no em vegi amb esma d'aixecar el cap del coixí. I sobretot, te l'oferiré els dies que et sembli que tot fa pujada i que el món s'ha conjurat per anar contra tu. Et prometo rialles, i un mocador eixugallàgrimes que, en ocasions, també fa falta. No et prometo grans banquets però si sobretaules de discussions apassionades. Lectures compartides que ens portaran a conversar fins tenir la sensació d'arreglar el món. Et prometo ajudar-te a gaudir de tots i cada un dels moments que la vida ens ofereixi, sigui curta o llarga, que això mai se sap. Et regalaré petons apassionats, i altres de tendres que tot té el seu moment més escaient. I també tinc guardades per a tu, mirades que parlen més que les paraules. Perquè, això t'ho asseguro, a vegades només mirant-te als ulls ja sé que ens ho hem dit tot. Puc oferir-te migdiades al sol i passejades sota la pluja, nits sota les estrelles i veure el pas de les estacions tot recordant que cada dia pot ser especial.
No tinc grans pretensions més enllà de ser feliç amb les petites coses; i la majoria de vegades ni tant sols són coses les que em fan sentir afortunada. Són les persones amb qui comparteixo el temps el que fa que esdevingui especial.
Si vols acompanyar-me, ja veus que poc puc oferir-te, més enllà de jo mateixa, amb les meves pors i les meves contradiccions. Puc intentar encomanar-te, això sí, la meva tossuderia per viure la vida amb alegria. M'agradaria que fossis còmplice del meu somriure permanent.
