dimarts, 31 de juliol del 2018

NIT D'ECLIPSI


Entra a poc a poc. Deixa les claus sobre la repisa de l'entrada. El soroll que fan al repicar sobre la fusta li sona estrany. Haurà d'acostumar-s'hi. Després de més de vint anys deixant-les perfectament penjades al clauet que tenien rere la porta, ara tot li ve de nou. 

I fet i fet, tot és diferent a la seva vida. A estones es sent ensopit i hi ha molts moments que l'optimisme sembla que jugui a amagar-se i s'ofusca una mica perquè posa en entredit si será capaç de tornar a començar tot sol.

Obre la finestra.  Fa estona que és fosc i té ganes de deixar córrer una mica l'aire. La calor és especialment sufocant en aquesta setmana d'estiu i entre aquestes parets s'atabala. Potser si la temperatura baixa una mica i entra aire fresc l'ajudarà a esbandir les cabòries.

S'adreça a la nevera i n'agafa una cervesa. Avui és nit d'eclipsi. La seva germana ja l'ha advertit, aficionada com és a aquestes coses dels altres, que totes les senyals del cel acaben tenint repercussió a les nostres vides. I ell, que sempre se n'ha enrigut de tot això, mou el cap deixant anar una mitja rialla, mentre pensa que ho deu dir més per animar-lo que no pas perquè cregui a ulls clucs que això serà cert. 

Mira amb enyorança la fotografia que té posada al costat de la televisió. Li va regalar la nena, que ja en té divuit, el dia que va ajudar-lo a desembalar les caixes del trasllat. Perquè ens tinguis sempre a prop, pare, li va dir amorosament tot estampant-li un petó sonor a la galta. I aquell gest el va emocionar i entristir a parts iguals perquè el va fer adonar que, per algunes coses, els papers s'han començat a invertir.

Obre el finestral del balcó de bat a bat i hi acosta la butaca. Sembla que el cel és ben ras i que la lluna, rodona i plena, ja és dalt del cel, com si el convidés a relaxar-se. Fa un glop de cervesa fresca, s'acomoda, deixa la ment en blanc i es disposa a gaudir de l'espectacle. Demà començarà de nou, en aquesta casa, estrenarà vida nova però avui, l'eclipsi li ofereix una pausa, encara que només sigui per respirar profundament i agafar embranzida.