La Berta té les idees clares. I no acostuma a passar per l'adreçador. A casa, sempre ha escoltat la mare que l'hi recrimina aquesta actitud tan seva, de fer sempre el que li ve de gust. No és pas passotisme, ni egocentrisme tampoc. Simplement té les seves prioritats molt clares, i no pensa canviar-les per res ni per ningú. El pare se'n fot, quan la mare s'hi emprenya, i li diu tot rient per sota el nas, que a cada família n'hi ha d'haver una, d'ovella descarrilada. I que, ves per on, els ha tocat a ells.
Al pare ja li sembla bé, el que pensa la Berta. El seu inconformisme, les seves ganes de canviar el món i la seva negativa a acceptar com a bones les imposicions socials que a ella li semblen totalment incoherents. La prefereix així que no pas una dona submisa. N'hi ha tantes, encara avui. Quan a la feina sent les dones joves que es queixen de la feina que tenen a casa, del marit o company que no ajuda en res, de les ganes que tenen de poder deixar els fills una estona i tornar a ser elles ni que sigui per unes hores, pensa que no és pas la seva filla, la que està esquivocada.
Però a la Rosa li costa d'acceptar que la Berta hagi escollit un camí que no en el que ella comptava. Després de la carrera la veia aparellada. Celebrar un bonic casament, només pel civil, que pensar que es casaria per l'església ja hauria sigut un pèl massa. Tampoc demanava tant! Desitjava gaudir d'un parell de néts. Feia anys que es delia per tenir alguna criatura voltant per casa, que els nens sempre porten alegria allà on van.
Poder donar-li un cop de mà amb la roba, fer-li una bona olla de caldo perquè no hagués de pensar-hi, sortint de la feina. Quedar-se amb els néts de tant el tant perquè la seva filla pogués fer una mica de vida de parella. Convidar-los els diumenges a casa i fer una bona paella d'arròs o una fideuà que tots se'n llepessin els dits. Ajudar-la quan una camisa tingués una taca impossible de treure i fer de cangur quan algun dels nanos caigués malalt.
Però ves, la Berta és d'una altra mena. A vegades sa mare se'n fa creus que hagi pogut criar una filla tan radicalment oposada a ella. No té previst ser mare i sempre diu que les coses haurien de canviar molt perquè algun dia arribi a plantejar-s'ho. I el fet de tenir parella, diguéssim que no li treu la son. Gaudeix de la vida al màxim i no necessita ningú que l'ajudi a sentir-se completa. Ella sola se sent bé al cent per cent. No li cal cap mitja taronja, ni cap amor de príncep blau que, després de l'enlluernament inicial acabi convertir-se en gripau. No té previst comprar-se cap casa i viu en un apartament que comparteix amb dos companyes més. Li agrada llegir i escriu com els àngels, segons diuen els que hi entenen. Ella no s'atreveix a anomenar-se escriptora perquè això d'escriure més que un plaer, a vegades és una necessitat de buidar el que té a dintre. Li agrada estudiar llengües i en parla cinc. Odia el maquillatge i gaudeix cultivant les amistats que ha fet arreu del món. No porta mai rellotge perquè diu que el temps s'ordena per ell sol, quan no és a la feina. Li agrada la bona música, improvisar quan està amb els amics. Reunir-se entorn d'una taula amb bona companyia, decidir què farà sempre al darrer moment. Beu alcohol quan li ve de gust, a vegades, perquè no dir-ho, un pèl massa i llavors es jura a ella mateixa que no beurà mai més. Ha tingut desenes d'amants, històries d'una nit i d'altres de llargues temporades. A voltes, durant mesos, n'ha alternat dos o tres. Li agraden les fotos, l'esport sense competició i el contacte amb la natura sempre li dóna calma. Sempre té mil i un compromisos que l'omplen. Política, consciència social, voluntariat i mil i una causes que la mantenen sempre activa. No sap què farà, ni on, ni amb qui estarà demà però tampoc li fa falta preveure-ho. La Berta només pensa en l'ara i aquí. Només la preocupa la possibilitar de gaudir cada moment siguent fidel a ella mateixa. La felicitat és efímera i instantània, es repeteix a cada moment.
