A l'Elsa li semblava impossible sortir d'aquelles quatre parets que formaven tot el que ella reconeixia com a la seva pròpia vida. Portava tant temps immersa en aquella rutina que no creia que sigués possible viure de cap altra manera, que tal i com ho havia fet fins llavors.
Estava més que acostumada a fingir. Amb els de casa, però també a la feina o entre amics. A força de dir mentides i de fer veure que tot rutllava, fins i tot ella havia acabat per creure-ho durant anys. Qui dia passa any empeny, es repetia, i semblava que de tant dir-ho, les paraules cada cop li resultaven més familiars i tot plegat es feia més passador. Intentava banalitzar els problemes i gaudir al màxim de les alegries, que tot ser escadusseres, també n'hi havia de tant en tant. Els bons moments, els allargassava dies i dies, assaborint-los fins a l'últim alè, mantenint-ne els records ben vius per intentar apaivagar els dolents que sempre s'imposaven.
La seva vida estava completament oxidada; vivia sense viure realment.
Però quedava una escletxa i l'Elsa va aconseguir resorgir de nou. Ambicions. Nous projectes. Aventures. Mil i una oportunitats de tornar a descobrir què era viure, més enllà de subsistir. A pesar del desert de ferro arrovellat que l'envoltava. Tot i la fredor que ocupava cada un dels racons del seu pensament. Encara que sentia que no seria fàcil recomençar, només veia aquesta opció possible.
Enmig de la foscor, va entendre que només li quedava una possibilitat i era la de seguir buscant la sortida, la llum que li permetria de nou tornar a brotar. Ho aconseguiria. De fet, no es plantejava cap altra opció.
I va brotar. La seva força que semblava que després de tant temps s'hauria esfumat, va trobar la manera de tornar a resorgir. I va tornar a néixer. Perquè la vida que tenia abans no era viure sinó passar els dies, sense més. Però ara renaixia. Amb tota la força i la convicció d'aquell que creu en les seves possibilitats. Amb tota la il·lusió del que recomença. Amb l'esperança de ser, aquest cop sí, absolutament fidel i lleial només a sí mateixa.
