Un cop acomplert l'objectiu que l'havia dut fins allà dalt, comença a recollir els objectes que ha utilitzat per fer les fotografies. També aquest moment és tot un ritual. Col·loca amb delicadesa la càmara dins la funda protectora. Desa el trípode que ha plegat meticulosament. Doblega amb molt de compte el drap amb el que neteja l'objectiu de tant en tant, evitant que qualsevol minúscula partícula de pols faci perdre nitidesa a la instantània.
Seguidament, s'acosta al fogonet i comprova que, dins el cassó, encara hi queda prou aigua per preparar-se un altre cafè. S'atura un moment, mira el rellotge. Pensa en l'Alícia i en com deu estar d'emprenyada a aquestes alçades, que ell no l'hagi avisat de l'hora que tornarà a casa. Però encén el fogonet perquè no pot deixar de degustar un bon cafè davant el paisatge que hi ha pintat, ara mateix, davant seu.
No serà un dia esplèndid. Els núvols amenaçadors cada cop són més a prop i, si tingués dos dits de front, recolliria els trastos i baixaria cap a casa, ara que encara ho pot fer sense la pluja que no tardarà a caure. Observa amb detall les mil tonalitats de grisos i blaus que juguen a difuminar-se mentre beu a glops petits el cafè calent que li escalfa les mans. Amb tota probabilitat hi haurà llamps i trons, i serà l'escenari perfecte per fer aquelles fotografies que només s'aconsegueixen molt de tant en tant.
Torna a mirar el rellotge. Fa anys que no immortalitza un espectacle meteorològic com el que es prepara. Busca el mòbil que té abandonat des d'ahir a la nit. Consulta si té algun missatge. S'adona que no té cobertura i dubta un moment. Hauria de tornar a casa. Amb un cop de clau posa la furgoneta en marxa però al moment la torna a aturar. S'ho repensa. Hi haurà tempesta, tan si es queda aquí com si torna a casa.
Baixa de la furgoneta i obre la bossa de la càmara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada