QUADRE SENSORIAL

Remulla amb molt de compte el pinzell a l'aigua. L'hi deixa l'estona exacta perquè els fins pels del pinzell puguin agafar la humitat necessària. Si ho calculés, segurament comprovaria que l'hi suca amb una exactitud matemàtica. Que no hi està ni un segon més del necessari, i és que sinó, la pintura s'aigualeix i el to ja no és el desitjat. A vegades, però, s'hi encanta. I la vista se li perd entre els colors que tenyeixen el seu voltant. S'hi pot passar hores, i no es cansa mai de comprovar que, miri on miri, cada racó té el seu encant i la seva peculiaritat. On qualsevol altre només veuria verds i marrons, ell pot detectar-hi una immensa gamma de colors, tots diferents. 

Dóna voltes, pensatiu, a la manera de plasmar aquest moment. Els colors que veu, les aromes que l'envolten, les sensacions que experimenta en aquest mateix instant. Es fixa en els rajos de sol travessant tímids, com si no gosessin del tot, entre les fulles dels faigs. Nota l'olor de la terra humida i de la matèria descomposant-se a poc a poc, per tornar de nou a l'origen en forma d'adob. Nota l'absència de soroll, el silenci és ben perceptible entre la quietud i el pot sentir. En aquest espai immens, en solitud, s'adona que és on percep millor que el silenci també diu coses. 

Hi ha una fulla que cau i es diu que li agradaria veure el precís moment que desenganxa el pecíol de la branca on ha estat sostinguda durant mesos. Cau a poc a poc, oscil·lant pel fregament suau de l'aire que l'acarona. La fulla dansa sinuosament fins quedar dipositada sobre la catifa que és cada cop més i més espessa.

Es fixa en la molsa recobrint les pedres. No pot evitar tocar-les per notar el tacte suau que li fa pessigolles a les puntes dels dits. La capa les protegeix del fred i de les inclemències del temps i amb la seva suavitat vellutada aporta un punt d'elegància al paisatge. 

Deixa el pinzell sobre la paleta de colors. Fa una volta sencera sobre ell mateix. Tres-cents seixanta graus de natura en estat pur. Ressegueix amb la mirada les formes sinuoses del paisatge. Els turons arrodonits, els camins que s'encreuen, les roques volcàniques escampades aquí i allà, en el punt exacte on van caure, milers d'anys enrere. El sol que regala espurnes brillants mentre juga a passar entre les fulles.

Torna a agafar el pinzell. Té unes ganes boges d'acabar el quadre per ensenyar-li al seu pare. És cec. Però està segur que li encantarà. Ell li explicarà els colors que hi pot tocar i l'ajudarà a notar-hi els silencis. Podrà olorar les aromes d'aquest tros de paradís i podrà gaudir-lo sense veure'l. És cec però a vegades l'hi dóna la sensació que és qui hi veu més clar.