PLOU PER DINS

És tard i fa hores que volta, gairebé sense rumb, pels carrers molls de la ciutat que aquestes hores ja és completament fosca. Fa molts dies que el seu cap no fa més que donar voltes i més voltes i finalment, creu haver tret l'entrellat a l'embolic que el té completament immers en el caos. Avui ha arribat al límit i ha pres la decisió; o això o acabarà per embogir.  

Maleeix el dia que va acostar-se a ella i, com dos vells coneguts que es retroben després d'anys de no veure's, van començar a parlar, amb franquesa, amb naturalitat, com si es coneguessin de sempre. Cada un dels racons de la ciutat el condueixen a ella i en els moments que hi van compartir, robant minuts a les seves respectives vides. 

Maleeix el moment en que va començar a pensar en ella com alguna cosa més que una simple amistat. Però les ganes de sentir-la a prop va anar en augment i el desig de tenir-la entre els braços es va convertir en una vertadera necessitat quan va provar el seu cos per primera vegada. A poc a poc, va esdevenir el centre de tot. Es llevava pensant en ella i en les corbes del seu cos sota els llençols. En el gust de la seva pell suada després de fer-se l'amor, en les mirades, en les converses, en els dits entrecreuats aquell vespre que van compartir, com dos adolescents,  l'última fila del cinema. En els glops de cervesa que engolien, entre conversa i conversa, sobre els temes més banals. En els projectes de futur que feien, sense cap garantia de poder convertir mai en reals. En les mirades enceses, que només entenien ells dos, quan compartien taula amb d'altres. 

Aquesta tarda, quan ha sortit de casa, ho ha fet amb la intenció de tancar un capítol de la seva vida. O millor dit, de començar-ne un altre, perquè fa mesos que se'n mor de ganes. Ha vist clar que no pot aguantar més aquest suplici i que el seu matrimoni fa aigua per tots costats. No vol seguir sent el marit infidel en el que s'ha convertit des de fa setmanes. No vol fer mal a la seva dona però sap que li'n farà quan li confessi que n'estima a una altra i que és amb ella amb qui vol estar. Ha intentat de totes maneres oblidar-la però no ha pogut i, avui ho ha vist clar, ha arribat el moment de sincerar-se amb sí mateix i ser valent; tirar pel dret i acceptar-ne les conseqüències. 

És per això que no ha tingut en compte el temps, ni el fred que feia fora; un cop presa la decisió li era tan urgent poder-la dur a terme que no l'ha volgut demorar ni un dia més. 

Ha sortit de casa i s'ha posat a caminar. Ha provat de trucar-la per dir-li que sí, que ho tenia decidit i que ja no hi havia marxa enrera, que volia estar amb ella. 

Però el telèfon està apagat. Tota la tarda. Ho ha provat mil vegades i mentre vaga pels carrers sent que plou dins seu. Ho intenta un cop més però té por que el tren se li hagi escapat per sempre.