Hi ha dies que m’agrada agafar-m’ho tot amb calma. Que bado, i m’entretinc amb qualsevol detall que trobo en el camí. Hi ha dies que no vull que la pressa m’ordeni a quin velocitat haig de fer les coses i quan aconsegueixo marcar jo el compàs em sembla que tot té una altra melodia. Hi ha dies en els que vull permetre’m el luxe de deixar escolar els minuts sense contemplacions, com quan saps que hauràs de córrer però no pots renunciar a un ratet més, ben abrigat dins el llit. Hi ha dies que em trec el rellotge perquè no vull veure les hores passar sinò que vull concentrar-me, precisament, a gaudir del pas de le hores. Hi ha instants que perduren per sempre en la memòria i que podem recuperar sempre que volem perquè per més temps que passa, no s’esborren.
I hi ha instants que ho canvien tot per sempre. En el temps de fer una inspiració, o en el moment exacte que sona un timbre, en el segon que tardes a obrir la porta de casa, o a despenjar el telèfon, o a prémer el botó del comandament de la televisió. En la fracció de segon en què parpelleges, o en el temps de picar l’ullet, en el segon de moure els llavis per esbossar un somriure, en l’instant de xutar una pilota que t’ha anat a parar als peus.
Perquè els moments importants no es mesuren amb segons sinó amb la felicitat que ens omplen. I és que hi ha instants que ens donen la vida i altres que ho esmicolen, per sempre,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada