Avui, ves per on, li ha entrat la malenconia i ha remenat les caixes dels records fins que, tal com era d’esperar, al cul de l’última hi ha trobat el que estava buscant: els àlbums de fotografies.
No acostuma a treure’ls mai, per això eren a sota de tot, amagats entre dotzenes de records que no sempre li ve bé de refrescar. Però és que les fotografies sempre li tornen a obrir la ferida, a fer més dolorosa l’absència, perquè li remouen els records i el torna a fer vívids, i a vegades, fins i tot li sembla que de tan real com la imagina, al tancar els ulls, obrirà la porta i entrarà i se la mirarà amb la mateixa cara de sempre.
O gairebé sempre, perquè a vegades, si li’n havia passat alguna de grossa, o si estava cansada, o si hi havia alguna cosa que li anava malament, obria la porta d’una revolada, llençava la motxilla a terra, com si al desfer-se d’ella pretingués eliminar també els problemes que l’ofuscaven aquell dia.
Quan la veia arribar nerviosa, revisava tots i cadascun dels objectes que hi havia a l’habitació. Sabia que qualsevol petit canvi li provocava una ansietat brutal i que era incapaç de governar el malestar que li generava. Per això ella s’esmerçava a tenir-ho tot, absolutament tot, col·locat on tocava.
A vegades tenia sort i descobria una porta oberta, o un llibre que no era al lloc que li pertocava. Quan passava això, era fàcil remeiar-ho i, a poc a poc, semblava que tot es calmava.
Altres cops, no entenia el perquè de la seva agitació. I tampoc ella era capaç d’explicar-li-ho. Així, en aquestes ocasions, es limitava a tractar-la amb amor. A oferir-li ajuda si la requeria, a contribuir a pesar de tot, a fer-li una mica més senzill aquest món que ella era incapaç d’entendre.
Veu la fotografia i li sembla que no en podia haver trobat cap de més adient! Ella, de petita, dins una gran cistella, oculta, expectant, com solia estar sempre. Com si dintre el recipient es protegís d’un món massa complex i observés amb ulls inquiets un entorn que no entenia. Una alegoria perfecta per una nena amb autisme com ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada