Sopen a coberta. Ell ha cuidat minuciosament tots els detalls: els coberts, la vaixella, un parell d espelmes i unes estovalles que no treu mai però que fan per a l'ocasió.
Ha sapigut mantenir el secret fins al final i quan li ha dit que sortirien amb la barca, a sopar a mar, els ulls se li han omplert de llàgrimes que ha intentat dissimular. Li ha costat déu i ajuda arrencar-la de casa, que ella té una intuïció especial per descobrir quan ell li amaga qualsevol cosa i ja tenia clar que alguna en portava de cap. Sempre fan broma i ella li diu que en una altra vida, segurament va ser una mica bruixa.
I ell li respon que en una vida anterior tan li fa a què es dediqués però que, per la propera, es demana el sol desig de tornar a coincidir. Perquè els en queden tantes, de coses pendents per fer junts que, sempre li ho repeteix, és impossible que les acabem totes. I quan li diu això ella assenteix amb el cap i pensa que sí, que massa coses que els quedaran per fer, i massa experiències per viure, perquè té molt clar que això, aquest estar bé damunt la barca que balanceja suaument tot bressolant-los, aquest contemplar postes de sol mentre brinden al mateix temps que el sol s'amaga rere l'horitzó, no durarà per sempre.
Ella té por. Però no gosa dir-li. Fa dies que nota que alguna cosa no funciona bé a dintre seu i finalment, més per insistència d'ell que no pas per decisió pròpia, va acabar per visitar al metge. Demà tindrà els resultats de l'analítica que li realitzar. El doctor va arrufar el nas, quan ella li va explicar el que li passava, i ja ho sap, que alguna tempesta grossa s'atansa. I no pas aquesta nit, que el mar està en calma, i que les onades, gairebé imperceptibles, bressolen amb delicadesa la barca, com si només volguessin acompanyar el seu sopar tot movent-se en un lent compàs. La tempesta arribarà, i haurà de fer-hi front, i lluitarà per sortir-se'n, per navegar també quan els dies siguin foscos, i les onades amenacin a fer-la bolcar. Perquè rendir-se, mai ha estat una opció per a ella i tampoc ho serà ara, encara que dins seu noti que alguna cosa no funciona, encara que sàpiga que potser sí que finalment, massa coses quedaran pendents per fer i s'hauran de demanar el desig de continuar plegats en una altra vida.
I ell, que la veu capficada, assaborint a petits glops el cava que espurneja dins la copa, li agafa la mà, i li acarona suaument, i la mira, intensament, ben endintre, i li xiuxiueja que tot anirà bé, que navegaran junts i que segur, n'està convençut, també aquest cop aconseguiran sortir de la tempesta i tornar a port segur, com aquest capvespre que ella grava a la retina per si de cas no poden tornar a repetir.
