TARAMBANES

Comença l'aventura de la nostra vida. La que fa tant i tant temps que estàvem anhelant. La que, primer pels estudis, que sempre són necessaris i no fan mai nosa, i val més no deixar-los perquè desprès ja no trobes mai el moment de tornar-t'hi a posar, o després per la feina, que ara que tinc un bon contracte i cobro un sou digne per tal i com estan les coses, i quina sort poder treballar del que he estudiat tal i com està el mercat laboral avui en dia. I més endavant per allò de tenir un sostre, i la por a que se'ns passi l'arròs i no haguem pogut tenir canalla, i qui sap si ens n'arrepentiríem de no haver sigut pares, quan ja no en podrem ser. I una mica també per la família, perquè ha posat sempre tantes aspiracions en nosaltres, en que estudiéssim i tinguessim un futur com Déu mana. I que, perquè enganyar-nos, si no tens una feina estable, dues criatures, un gos i una rutina ben estructurada, ets un tarambana a ulls de la majoria. 

Però un bon dia, no fas pas gaire, vam decidir que trencaríem tots les murs que ens havíem autoimposat a força de repetir-los. I que aquesta caseta amb rodes que a vegades hem tastat a petites queixalades, es convertiria en la nostra llar. I avui sortim de viatge sense rumb fix però amb una idea clara: VIURE i trencar rutines que ens esclavitzen i ens impedeixen gaudir del que més ens agrada. 

I deixem enrere la feina, i la hipoteca que no tindrem perquè la nostra caravana ja ens fa de casa. I els plans de ser pares, qui sap si ens arreplegaran pel camí. I viurem cada dia amb la intensitat que es mereix. I farem el tarambana si és que d'aquesta meravellosa manera de veure la vida, li'n voleu dir així!